tag:blogger.com,1999:blog-43310470352562426182024-03-21T18:52:12.483+01:00Per estar al diaPer qüestionar el què ens expliquenGemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.comBlogger25125tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-36487299269746939152009-07-29T17:35:00.001+02:002009-07-29T17:37:07.399+02:00la gloria del mercat<p style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px Times New Roman">Avui he anat al mercat de la Boqueria, com alguna altra vegada després de sortir de la feina. He decidit comprar-me quatre prunes, d'aquestes verdes petites. No en sé el nom, no se'm queden gaire els noms, però no pas perquè no n'hagués comprat mai abans. Era tard i les parades de fora del mercat ja tancaven, així que he hagut d'entrar-hi, cosa que no faig mai, el brogit de les parades i els turistes despistats m'atabalen una mica.</p> <p style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px Times New Roman">Després de passar unes quantes parades he decidit comprar-les en una on feien bona pinta. La venedora m'ha preguntat quantes en volia i ha començat a posar-ne en una bossa. Jo li he dit que ja les triava jo i ella automàticament m'ha respòs que no, que ho feia ella. Però ho ha fet de males maneres amb l'excusa, poc encertada, que “aquí sempre es fa així”.</p><p style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px Times New Roman"><br /></p> <p style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px Times New Roman">Estudio, treballo i visc a Barcelona, però sóc de Palafrugell, i cada diumenge des de fa molts anys acostumo a anar “a mercat” -com en solem dir-. M'ha molestat molt que la venedora em contestés així, pel què li he dit que ja no les volia i he començat a caminar. Llavors ella m'ha contestat que “al teu país no sé com serà, però aquí de tota la vida que no te les pots posar tu mateixa”, i aquí ja m'he aturat. “Si sóc d'aquí!”, li he contestat jo. “Doncs, no deus haver anat gaire al mercat, ja se't veu”, m'ha dit. No era la primera vegada que comprava a la Boqueria, però sí la primera que em tractaven així!</p> <p style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px Times New Roman"><br /></p><p style="margin: 0.0px 0.0px 0.0px 0.0px; font: 12.0px Times New Roman">No sé a què es devia aquesta resposta. Potser pel fet de ser jove? Potser per no saber la norma “vital” que impera en aquest mercat? O potser perquè ja estan cansats que els turistes grapegin i facin malbé la fruita? No ho sé, però està clar que en una feina així, de cara al públic, s'ha de tenir paciència. I el què també tinc clar és que aquesta dona no era precisament “la gloria del mercat”.</p>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-30790896065651937652009-06-22T16:49:00.003+02:002009-06-22T16:57:25.699+02:00Barrakes de Palafrugell 2009<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4-qrqfDr2UBtTCqZHEcVlCVy0odksyH0p85KXfJ2woytxZrX9ZqDCna1sPj0dImeEMFBYkriD-SQlxGKjYj94G1pt5QR70K6eT2C8qRP22zuv3jCLn8q9hQOFNxwI11nArB5Qy9RDlRoc/s1600-h/barraques+palafrugell+2009.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5350166186457348546" style="FLOAT: right; MARGIN: 0px 0px 10px 10px; WIDTH: 170px; CURSOR: hand; HEIGHT: 169px" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg4-qrqfDr2UBtTCqZHEcVlCVy0odksyH0p85KXfJ2woytxZrX9ZqDCna1sPj0dImeEMFBYkriD-SQlxGKjYj94G1pt5QR70K6eT2C8qRP22zuv3jCLn8q9hQOFNxwI11nArB5Qy9RDlRoc/s320/barraques+palafrugell+2009.jpg" border="0" /></a><br /><div>Feliçment de pràctiques però de bòlit tota la setmana... així que em sap greu però no puc dedicar ni un minut al blog. Vaja, durant aquests mesos a poques coses puc dedicar gaire temps. Però vaig veient la llum, i he buscat la programació de barrakes de Palafrugell per anar fent boca. </div><br /><div></div><br /><div>Fa tres anys, almenys, que no hi vaig i cada any hi ha hagut uns concertassos mereixedors de comentar, com el d'Els Pets. Aquest any, però, la programació no és pas que mati gaire-. Aquí la teniu:<br /><br />PROGRAMMACIÓ </div><br /><div>DIJOUS, 16: </div><br /><div>Concurs de Maquetes, The violet frecuency, Pàtitis.</div><br /><div></div><br /><div>DIVENDRES, 17: Hermano Ele, Raggatack Sound Sistem, Bass Vybz.</div><br /><div></div><br /><div>DISSABTE, 18: The Anterior Laser, Strombers, Pastorets Rock DIUMENGE, 19: Delighters, Les Tietes Queques, DJ,s Bordils, Festa de l’Escuma.</div><br /><div></div><br /><div>Per a més informació:m <a href="http://www.myspace.com/barraquesdepalafrugell">www.myspace.com/barraquesdepalafrugell</a></div><br /><div></div><br /><div>Au, doncs, ens hi veiem!</div>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-37126840327510669572009-05-08T00:49:00.005+02:002009-05-08T01:32:29.618+02:00Feliçment... de pràctiques!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN0ShBx5zfg_UKl0Gybtn3V_Glgi-h2dR1o3P1k-SfMmGj6Q98YBCat7KgD8utfWL1dsvtXzqJjUwGVI60mCqAOTimNXSZN-G-_fXdwPSLMeRYiqxzyo4frGH1zLFENFmrNCN24S2_OEbD/s1600-h/aprendiendo-a-escribir.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 266px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiN0ShBx5zfg_UKl0Gybtn3V_Glgi-h2dR1o3P1k-SfMmGj6Q98YBCat7KgD8utfWL1dsvtXzqJjUwGVI60mCqAOTimNXSZN-G-_fXdwPSLMeRYiqxzyo4frGH1zLFENFmrNCN24S2_OEbD/s320/aprendiendo-a-escribir.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5333228628913570802" border="0" /></a>Me'n faig creus, el temps passa volant!! Em rellegeixo el post anterior i em fa gràcia, no ho puc evitar. Ja fa més d'un mes que estic treballant i, per tant, puc fer-ne una valoració. Estic contenta. Sí! Tal com deia, les coses em surten bé. La veritat és que no em puc queixar! M'he trobat amb un equip humà que em valoren per allò que faig i no pel fet d'haver acabat (o no) la carrera. He començat a tenir responsabilitats -això de la puntualitat no ho porto del tot bé, ho he de confessar- i m'hi sento bé. Escric, llegeixo, torno a escriure... És una feina tranquil·la, però m'ajuda a veure com és el món real. El món fora les aules, els professors i les avaluacions. Aquell món pel qual se suposa que ens preparen després d'anys i panys d'estudiar però, que a l'hora de la veritat, tems descobrir.<br /><br />Encara no fa un mes que també he començat les pràctiques de la universitat i, si estic més que contenta amb les primeres, amb aquestes no tinc paraules! És que crec que he tingut sort. No hi havia cregut pas massa fins ara, però ara veig que en certa manera el destí -o alguna cosa, digues-li com vulguis- fa el què toca fer. Les coses m'estan venint de cara i ni m'ho crec. Em repeteixo, si a les pràctiques del matí em sento valorada, a les de la tarda em sento absolutament com part de l'equip. Faig, desfaig, refaig... i el què és més important: em deixen fer.<br /><br />Sóc una becària o, tal com es diria d'una manera més políticament correcte, una "estudiant en pràctiques", però realment estar fent-les -encara que sigui de bòlit i per duplicat- m'està enriquint molt professionalment. Qui és que diu que no fem res? Ara, tampoc ens hem de confondre, perquè la motivació i, sobretot, la implicació hi juguen un paper molt important. Els becaris podem ser els que porten els cafès, és clar! També ho he fet això, i segurament ho tornaré a fer. Però no pel fet de ser la becària, sinó per ser una bona <span style="font-style: italic;">companya de feina</span>.<br /><br />I jo que em queixava que se m'acabava l'època universitària. Tant de bo duressin més les pràctiques! El temps passa molt -massa- de pressa!Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-53641628553677562892009-03-18T20:11:00.004+01:002009-03-18T20:23:19.326+01:00El difícil traspàs d'etapes vitals<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzkPL5zeUHozWn4ak1UUYziozYxENk9AALLdGh_2X2zL3G_uQM7HQdf18RSCT8_gXqPMQL4tQUJnlB4F4itHNgdVIWxR8FldWx2AoDhGZ9_aLVR-TwqDdLJsPjBVF4V_SriMxd-Xdqxs5J/s1600-h/el_cam_de_la_vida+%28blog%29.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer; width: 200px; height: 150px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhzkPL5zeUHozWn4ak1UUYziozYxENk9AALLdGh_2X2zL3G_uQM7HQdf18RSCT8_gXqPMQL4tQUJnlB4F4itHNgdVIWxR8FldWx2AoDhGZ9_aLVR-TwqDdLJsPjBVF4V_SriMxd-Xdqxs5J/s200/el_cam_de_la_vida+%28blog%29.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5314608826351571938" border="0" /></a>Semblava que no arribaria mai aquest moment, en part bo i en part dolent. Què faré ara?? Després de 4 anys d'una carrera no massa “motivadora” -tot sigui dit-, i 2 anys més d'una altra totalment contrària a la primera, però que realment era el meu “somni”, veig que els meus anys universitaris han finalitzat.<br /><br />A partir de la setmana que ve començo pràctiques remunerades, sísísí em pagaran! i a mitjans d'abril començaré les obligatòries pròpies de la carrera -perquè no els ha donat la gana de convalidar-me-les amb les altres-. Comença un nou camí i la veritat és que em fa una mica de por. Responsabilitat, puntualitat, pressió per no decebre amb la meva feina, exigències vàries... i, de l'altra banda, formació, experiència professional, satisfacció personal, currículum... És la cara i la creu d'un moment que no he viscut mai abans. Hauria d'estar contenta però, per què no ho estic??<br /><br />Sembla que el món s'ensorri i que, a la vegada, es creï davant meu. Colors varis i contrastos que de moment no sé desxifrar em provoquen sentiments que ni jo entenc. Serà que ara m'adono que m'estic fent gran i que no puc pretendre ser una “universitària” de per vida. Serà que només és un procés normal en el cicle de les persones. Serà que senzillament és el buit desconegut i que per això el temo. Però tan sols per tenir un futur que pinta bé -això espero!- i que seré jo mateixa qui el decideixi, ja puc estar contenta. Sempre he aconseguit tot allò que m'he proposat, per què ara hauria de ser diferent?<br /><br />Jo Gemma. Tu? <span style="font-style: italic;">Món laboral. </span>Doncs, encantada de conèixer-te!<br /><br />Melanie C - First day of my life<br /><br /><object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=ddd3a64" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" height="132" width="353"></embed></object>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-89680665365552842622009-03-08T06:02:00.006+01:002009-03-08T06:15:14.400+01:00Reobertura global<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif3Llam-jh-h1_p2cojJ1JuGTjoJblkjElu8MxvC8-c3QAKfYmnDwkPRSeOmmyA-Pd2GqiFSyDscnEjqsoXLzG1jiVjehvcNR14Y_euIPc_ZImHQhhZqnRX7QQJcW0T26YSoRDeLPwQ4z-/s1600-h/Apertura.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer; width: 200px; height: 200px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif3Llam-jh-h1_p2cojJ1JuGTjoJblkjElu8MxvC8-c3QAKfYmnDwkPRSeOmmyA-Pd2GqiFSyDscnEjqsoXLzG1jiVjehvcNR14Y_euIPc_ZImHQhhZqnRX7QQJcW0T26YSoRDeLPwQ4z-/s200/Apertura.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5310681066203819794" border="0" /></a>Fa molt que no escric res... i demano disculpes! Sé que vaig felicitar el Nadal i ho feia amb l'esperança que començaria el nou any escrivint. Però no ha estat així. Ha començat el nou any i amb ell, la feina del final de la carrera. És que sembla que era ahir, però ja he acabat! D'aquí una setmana acabaré les classes i ja em posaré a fer pràctiques. Au revoir UPF!!<br /><br />En aquest trimestre he fet moltes coses, la veritat és que no he parat. Potser he tingut algun moment per poder escriure, però què voleu que us digui... el passava fora de casa amb els amics! Ja ho vaig dir a principis de curs, aquest any me'l volia agafar per mi, per fer coses, per aprofitar-lo, i així ho estic fent!<br /><br />No me n'he ni adonat i ja s'ha acabat aquesta aventura de dos anys, aquesta aventura que començava súper il·lusionada i que acabo no tant il·lusionada. Per tot plegat. La gent, les decepcions, alguns professors, algunes assignatures, etc. Tinc moltes ganes d'acabar. Només feia una setmana que havia començat el segon trimestre que ja volia acabar. Per sort, ara ja ha passat.<br /><br />El pitjor de tot és que no sé pas què faré l'any que ve, i això m'engoixa. Però jo mateixa em dic que paciència, que deixi passar els dies, i que d'en mica en mica aniré trobant el meu camí. O això espero!<br /><br />Doncs, amb la voluntat d'anar seguint escrivint, <span style="font-style: italic;">mig </span>reobro el blog. I dic "mig" perquè no se sap mai què em puc trobar per aquest camí.Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-87856301503486146122008-12-16T18:08:00.003+01:002008-12-16T18:42:08.030+01:00Bon Nadal!!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSVG3I5jSwRCVjJ24EJwfCCbDvax33FJMLEV3aZQEoQhtFUYG3eBuJ2iYOuk4nZZ-2WjFTGDLNWfLlp55j69w5B0eDwv2e-sYIwik3q29E1sOFWo_22YkCj1hOS11LLxJyHagt1-XD-iuR/s1600-h/Feliz+navidad.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 250px; height: 320px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSVG3I5jSwRCVjJ24EJwfCCbDvax33FJMLEV3aZQEoQhtFUYG3eBuJ2iYOuk4nZZ-2WjFTGDLNWfLlp55j69w5B0eDwv2e-sYIwik3q29E1sOFWo_22YkCj1hOS11LLxJyHagt1-XD-iuR/s320/Feliz+navidad.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5280437671718978754" border="0" /></a><br />Fa molt que no escric res... però ara estic en època d'exàmens i la veritat és que m'he de centrar en allò en què m'he de centrar. Mmmm... una mica redundant, no? Bé, tot això per dir que ara no tinc temps per escriure però que prometo més en breu!<br /><br />Aprofito per desitjar unes molt Bones Festes i un Super Feliç Any Nou a tot aquell que llegeixi aquestes línies!!<br /><br />Mika - Relax (Take it easy)<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=d8a557d" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-60655639528743237042008-10-28T11:48:00.003+01:002008-10-28T14:28:06.957+01:00Plou<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjUc3qJn93Pc19u3NlAgpi5zo0fFL_fAir-baJoDuSFPYSQtEMDOVH_86Bfefs6Ad-j4-o351LogZ9dEemETBWFgL2-X2FL90K42adtvIYbyrCFwnnY2uGrPVaB8MrNgnNY-XhTcl_0pvJ/s1600-h/lluvia2.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 200px; height: 134px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjUc3qJn93Pc19u3NlAgpi5zo0fFL_fAir-baJoDuSFPYSQtEMDOVH_86Bfefs6Ad-j4-o351LogZ9dEemETBWFgL2-X2FL90K42adtvIYbyrCFwnnY2uGrPVaB8MrNgnNY-XhTcl_0pvJ/s200/lluvia2.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5262195955663741202" border="0" /></a><br /><br />Sembla que tot es va posant al seu lloc.<br /><br /><br />Sopa de cabra - Quan es faci fosc<br /><br /><object height="132" width="353"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=06efb2b" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" height="132" width="353"></embed></object>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-18900088670657018622008-10-02T14:41:00.007+02:002008-10-02T17:13:54.938+02:00Buffs...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQiXGKfDBhg0eRPjRVcvGXBLH3vBDkvsgMGLYuEvADJXluBqsh9-tgt4uKMukd4iwlTvpsJ1AIah9S7aYJXkKOnM5VlWGXCE8wgfN8qiMLQA2CKbDd7JcdFgubrtdParkBSmPVCmmv1G0Q/s1600-h/img_diferencia.gif"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQiXGKfDBhg0eRPjRVcvGXBLH3vBDkvsgMGLYuEvADJXluBqsh9-tgt4uKMukd4iwlTvpsJ1AIah9S7aYJXkKOnM5VlWGXCE8wgfN8qiMLQA2CKbDd7JcdFgubrtdParkBSmPVCmmv1G0Q/s200/img_diferencia.gif" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5252566189739291698" border="0" /></a>La veritat és que no sé com explicar-ho. L'entrada del curs ha estat curiosa. És evident que no en tenia ganes, però també ho és que feia temps que deia que tenia ganes de venir a BCN. Una mica contradictori tot plegat. I ara no sé què tinc ganes de fer ni de dir. Potser si m'hi posés diria masses coses, les quals segur que no agradarien a tothom.<br /><br />Comences les classes i et retrobes amb gent que fa temps que no veus. I en principi això sempre ha de ser agradable. O no? Doncs, ara no ho sé. Comences la rutina diària d'anar a classe, de treballar amb companys, de dormir poc, d'estressar-te perquè comença la feina dura... Però això no és tot. També hi ha aquella gent que tens ganes de veure, que fa temps que no has vist, i llavors tens ganes de planificar-te l'any al costat d'aquesta gent. Penses amb com t'ho vas passar l'any passat i vols que tot sigui igual. Però hi ha vegades que no ho pots controlar tot, que se t'escapen coses i que queden en mans d'altres. I llavors veus que res serà igual.<br /><br />Hauré d'acostumar-me a la nova rutina, a acceptar els canvis, però crec que això també em pot fer veure les coses des d'un altre punt de vista. Disfrutaré d'aquest any d'una altra manera, perquè això ho tinc clar, el penso disfrutar. Tinc ganes de marxar i pot ser que aquest sigui l'últim. Exprimiré tant com pugui la ciutat: cine, teatre, festes, quedades d'última hora... No faré res que no em vingui de gust, ni faré fer a qui no vulgui.<br /><br />Fa dies que esbufego. Però ja me n'he cansat. A partir d'ara seré jo, i ningú més.<br /><br />Pastora - Día tonto<br /><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=80193b6" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-65899625504662731332008-09-08T03:57:00.003+02:002008-09-28T13:15:37.621+02:00Sense dir res<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvSTH0_zKjagxIOBoLO9rdhYpUCStHyDoCqpddq6DXAmzlFAgUJKuqwl02Nn-Qyy-DflEOR2zClz7ZHYYLHCoKLJ72OSLDS4RCoHefnSqUZSPZlyolV5YEw3WkfCGxOYGna124CZEReTuG/s1600-h/esperar5hc.png"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5243579663718217154" style="margin: 0px 0px 10px 10px; float: right;" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhvSTH0_zKjagxIOBoLO9rdhYpUCStHyDoCqpddq6DXAmzlFAgUJKuqwl02Nn-Qyy-DflEOR2zClz7ZHYYLHCoKLJ72OSLDS4RCoHefnSqUZSPZlyolV5YEw3WkfCGxOYGna124CZEReTuG/s200/esperar5hc.png" border="0" /></a> Tinc ganes de dir alguna cosa però no sé exactament què és. No tinc son. Tinc ganes d'escriure, però no sé ni per què ni per qui. Em dóna la sensació que aquest blog va agafant un caire molt personal, potser massa. Però és que trobo a faltar determiandes reflexions i és aquí on millor les puc explicar. Potser és més complicat; he de trobar la manera i les paraules exactes que m'ajudin a expressar els moments de la meva vida que vull descriure.<br /><br />Tot va começar des de la ciutat dels gratacels. Estava molt lluny i tenia ganes d'explicar el què estava vivint. Tot m'era nou i cada una de les coses que veia eren susceptibles de ser explicades. No m'imaginava que ho trobaria tant a faltar! El dir-ho però, sobretot, el viure-ho.<br /><br />Està sent un estiu estrany. Crec, fins i tot, que s'està allargant massa. Hi ha moments que voldria ser al pis ja. I no és normal que ho digui jo. Ja hi estic bé aquí, però també necessito el dia a dia d'una altra ciutat, en aquest cas Barcelona. La universitat, els companys, les birres i, sobretot, el pis! Però aquest any tenim canvis, una de les noies marxa. I em fa mandra. Ja fa dos anys que som les mateixes, ens haviem adaptat cadascuna de nosaltres a les altres, i els canvis sempre fan por.<br /><br />No sé, crec que només li estic donant voltes a les coses que em preocupen. O potser només parlo sense dir res.<br /><br /><div><div><div><div>Antònia Font - Viure sense tu (perquè m'encanta i em dóna molt de bon rollo!!)</div><div></div></div></div></div><br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=eea92f6" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-31993335720420845322008-08-23T18:38:00.002+02:002008-09-28T13:21:13.746+02:00Alegria alegria!<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0OuRHOjCilzie631-x0ab5bv1-jrcXmIoolCaptaEIo7RrZKwqhfAdsH5lpc0zk9XoEVwgsBvp_Z9LzPm5BEBz_VeSIm5GaXhwheOIHygl5-XOWn9RDT_ZQkx-AkHuyqLI5QE47R2IN_B/s1600-h/Happy+People.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0OuRHOjCilzie631-x0ab5bv1-jrcXmIoolCaptaEIo7RrZKwqhfAdsH5lpc0zk9XoEVwgsBvp_Z9LzPm5BEBz_VeSIm5GaXhwheOIHygl5-XOWn9RDT_ZQkx-AkHuyqLI5QE47R2IN_B/s320/Happy+People.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5237755520923646706" border="0" /></a><br />No fa bon temps, la gent està tristona, ens queixem per tot... Doncs, crec que ho havia de dir: animus!!! :) No és pas que tingui res interessant per explicar avui, però és que també crec que amb tot el què ha passat aquests darrers dies cal una mica d'optimisme a l'ambient...<br /><br />Els meus amics m'han fet veure més d'una vegada que sóc l'optimista number 1! I no me n'havia adonat, però és que és cert. Tenen tota la raó! Perquè preocupar-nos o posar-nos tristos per alguna cosa que no tenim ni la mínima idea de com anirà? Doncs, potser va bé! I perquè no?<br /><br />Res més, a disfrutar del què podem i les cabòries, ens les deixem al calaix de sota el llit!!<br /><br />Antònia Font - Alegria<br /><object width="353" height="132"><embed src="http://www.goear.com/files/external.swf?file=709e54e" type="application/x-shockwave-flash" wmode="transparent" quality="high" width="353" height="132"></embed></object>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-52642400655056089972008-08-07T19:24:00.000+02:002008-09-08T12:46:24.666+02:00Dolç i amarg sentiment<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6f2MSjoM5fG1xEDwx3Th7Pegsu_nzpnnn8f0_3CxDPqQnFjdVzmZ8eTmiERIKEE6qPEZcE7IkcKKUqziG2n_y4im-viF9raAP_yWS7HNaKBg6e9SuKaJ1BT0t5MHj3zrW9-4IB_sGXd_2/s1600-h/El+camino+de+la+vida.jpg"><img style="margin: 0pt 10px 10px 0pt; float: left; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6f2MSjoM5fG1xEDwx3Th7Pegsu_nzpnnn8f0_3CxDPqQnFjdVzmZ8eTmiERIKEE6qPEZcE7IkcKKUqziG2n_y4im-viF9raAP_yWS7HNaKBg6e9SuKaJ1BT0t5MHj3zrW9-4IB_sGXd_2/s320/El+camino+de+la+vida.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5231842957065642594" border="0" /></a>No fa ni una setmana que estic aquí, que torno a ser a casona, que he anat veient la meva gent, que he tornat als bars de sempre. No em desagrada del tot però s'hi estava més bé allà... No cal que li doni més voltes, ja ho sé. Tal com la gent em deia -i jo no me'ls creia, ja us ho asseguro-, el mes m'ha passat volant. Les 5 setmanes acompanyada de yankies a tota hora s'han esgotat com no m'ho hagués pensat mai: molt de pressa, massa. I és que és cert que el temps passa de pressa quan estàs a gust.<br /><br />La tornada ja me l'esperava dura, però no tant. La gent ve i marxa del meu costat i la majoria de vegades no puc entendre perquè. Perquè se n'ha hagut d'anar quan jo no hi era? Vaig marxar i ara, en tornar, li havia d'explicar tantes coses! Totes les meves vivències, les anècdotes, les pors, els viatges... havia de veure les fotos. I els vídeos... Ha marxat i no m'he pogut despedir. És el que més greu em sap, el fet que tothom l'ha plorat quan ha tocat i jo ho he hagut de fer una setmana més tard. Estar trista i no poder-ho compartir perquè els demés no estan (tant) malament és dur, o almenys estrany.<br /><br />Però estic contenta. Sí. M'ho he passat molt bé, i sé que és el que em tocava, el què havia de fer. I ara estic a casa, revivint els estius de sempre, amb la mateixa gent, però també m'agrada. Treballo, volto, surto... no paro! Potser la tornada no ha estat tant malament. La vida és així de dolça i amarga a vegades. </div>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-37475389085972868882008-07-17T22:50:00.000+02:002008-12-11T04:58:13.736+01:00Desconnectada<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhToPJzdgjVnnNUDd1xWmB-f_te8jJPKc3lwNykdza71PcNgVmZtPpM88NS6SWqnnjlJVWrl97oZiQRYiVQ-XcrXYVz0AtEo3ZCCekUXk7435d16V0IQNixM7xOBNlnV2DZim6hAqyidLQ2/s1600-h/IMG_2462.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhToPJzdgjVnnNUDd1xWmB-f_te8jJPKc3lwNykdza71PcNgVmZtPpM88NS6SWqnnjlJVWrl97oZiQRYiVQ-XcrXYVz0AtEo3ZCCekUXk7435d16V0IQNixM7xOBNlnV2DZim6hAqyidLQ2/s400/IMG_2462.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5224132640892893634" border="0" /></a><br />Es curios no saber que esta passant al que fins fa poc era el meu mon mes proper. Em trobo a NY mes be que mai i sense ganes de pensar en mes enlla que aquesta ciutat que no dorm. I es que es aixi. No es un topic. Metro les 24 hores del dia, non stop, gracies el qual et pots desplacar en qualsevol moment a qualsevol lloc. Ara, tampoc recomano fer-ho a certes hores de la nit... i menys sola. Visc a Brooklyn, barri negre per excel.lencia, pero el millor barri que hagi pogut anar a parar per tal de viure una experiencia com aquesta. La veritat es que fins i tot els propis novayorkesos es sorprenen quan els dius que vius alla. De moment no he tingut cap tipus de problema, ni crec que el tingui. Es un altre mon totalment a part del glamour que despren Manhattan, pero increible de veure, i viure.<br /><br />El meu dia a dia es limita a les classes, a l'angles, als plans pel cap de setmana, a voltar per Times Square, el Soho, etc. A anar canviant de lloc i de bar, sense pensar ni importar-me massa que esta passant quilometres i quilometres mes enlla del bassal.Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-39929152610068841302008-07-02T21:24:00.000+02:002008-12-11T04:58:13.884+01:00Des d'una gran ciutat...<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHWIzKw6sDO5XEBQlEs2qniFPMUpwL-Iq9Co76g_RJvRu2GcU4cvA-33LT0OnpNBmEsQEmle8sFSQjvSRP3j7TDvVYPOH27EDiIkf9qcZ-NxJTIarRF_k9sVax9vFgNoPCQu0_SuIbcayJ/s1600-h/new-york-city-at-night.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHWIzKw6sDO5XEBQlEs2qniFPMUpwL-Iq9Co76g_RJvRu2GcU4cvA-33LT0OnpNBmEsQEmle8sFSQjvSRP3j7TDvVYPOH27EDiIkf9qcZ-NxJTIarRF_k9sVax9vFgNoPCQu0_SuIbcayJ/s320/new-york-city-at-night.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5218502286401583810" border="0" /></a><br />Sense gaire temps per pensar, sense gaire temps per anyorar-me, sense gaire temps per estar trista. La ciutat de Nova York se m'obra als peus sense gairebe ni adonar-me'n. La gent va atrafagada. Tratges de Gucci i xancles d'Ipanema es barregen en un ambient estiuenc que mai havia viscut abans. Tot es nou. Tot just m'estic acostumant a l'horari d'aqui. Em pensava que aixo del Jet lag a mi no m'afectaria... pero hi tant que si! Fa dos dies que no acabo de saber ben be on soc. Estic aqui, pero quan em poso al llit i tanco els ulls em dona la sensacio que estic a casona, que res del que estic vivint es cert. Es bo o dolent aixo? No ho se. He de disfrutar al maxim aquesta experiencia, aixo es el que tothom em diu: Disfruta! I, doncs, es que no es el que vull jo?<div><br /></div><div>Dilluns comencare les classes a l'academia. Ahir hi vaig anar a fer la prova de nivell. A veure que... Coneixere gent nova, aixo potser es el que mes ilusio em fa. Estic a Nova York, pero vivint amb tres catalans, i hi ha moments que no m'ho sembla que hi sigui. Potser perque es nomes el principi, m'hi he d'acostumar, he de comencar a tenir rutines novayorkeses per tal d'adonar-me constantment d'0n soc, d'on visc i perque he vingut fins aqui.</div>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-84592551144177473092008-06-16T20:52:00.000+02:002008-12-11T04:58:14.094+01:00Què passarà aquest any?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQigtJ72Z2_DjTI_MKY8rcUzTszLcfdt0xzCNHV2j_tKpc9iIwBcJ2t5Ni1rzU2qJZQ5bwhUW9jd3O2Y6czxbfbUGEtnu2FBg1JdsmJv641rbKj3P_N8C40AzQlp7ybVJpN_IQxn9IjS-0/s1600-h/Sant+Joan.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjQigtJ72Z2_DjTI_MKY8rcUzTszLcfdt0xzCNHV2j_tKpc9iIwBcJ2t5Ni1rzU2qJZQ5bwhUW9jd3O2Y6czxbfbUGEtnu2FBg1JdsmJv641rbKj3P_N8C40AzQlp7ybVJpN_IQxn9IjS-0/s320/Sant+Joan.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5212565066221290354" border="0" /></a><br /><div style="text-align: justify;">Ahir ja vaig sentir el primer petard de l’any. I és que dilluns de la setmana que ve és la revetlla de Sant Joan. Quanta gent és farà mal aquest any? No estic en contra dels petards i tampoc de la revetlla, però sí del fet que només per celebrar una cosa, una diada, ja es sàpiga amb anterioritat que hi haurà gent que prendrà mal. És que no hi ha hagut any en el qual no s’hagin hagut de lamentar ferits de tot tipus. Les autoritats ja promouen campanyes de sensibilitat pels ciutadans, per pares i fills, sobre els riscos que hi ha. Però a l’hora de la veritat, quan el dia 23 vas a comprar quatre coses per fer una mica de gresca, no veus més que nens esperant a la cua a ser atesos. I ja està, la majoria d’ells són a partir d'aquell moment ferits en potència. No és que em posi dramàtica, però això no pot ser. Els pares han de tenir més consciència d’allò que porten els seus fills a les mans i vigilar-los més.<br /><br />I no parlem dels preus, perquè després ja m’esvero! Una petita font que fa no sé què, 5€, un paquet de coets senzillets 7€ (perquè si els vols de colors, prepara la butxaca, dels 15€ no baixa), bengales i cebetes pels més infantils 7€ o 8€ més. I vés sumant. Amb la tonteria ja t’has gastat mínim 20€, els quals només trigaràs en cremar mentre s’encén la foguera. I total, per què? Doncs, no ho sé. Potser és veritat que, com vaig dir en l’anterior post, m’estic fent gran i per això ara ho veig tot una mica diferent. Segurament en compraré, s’ha de fer una mica de festa. A més, sinó sembla que siguis una persona estranya i tot: “no t’agrada tirar petards???”. Però a veure si aquest any anem tots més en compte i no hem d’escoltar al TN del dia 24 ni la Raquel Sans ni en Carles Francino lamentar-se pels ferits que ha deixat la revetlla de Sant Joan d’enguany.</div>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-3811279790570941752008-06-11T16:01:00.000+02:002008-06-11T17:52:37.357+02:00Em faig gran...<div style="text-align: justify;"> Quins records! Avui ja és el segon dia de les Proves d’Accés a la Universitat, la sele. Encara recordo els nervis, l’angoixa, la son... i la felicitat en acabar-les. A mi em va tocar anar a fer-les a la Facultat de lletres de la UdG, a les Àligues. Ho recordo molt bé encara. Estic pensant com em mirava aquells estudiants, que realment els veia amb cara d’universitaris, i em fa gràcia. Els veia grans, madurs, decidits... i ara, em miro a mi, i no em veig, ni molt menys, com jo els veia a ells. Després de cinc anys em veig igual de “peke”, immadura i indecisa.<br /><br />No n’hi havia per tant! Vam estar dos anys preparant-nos per la temuda selectivitat i patint per la nota de tall, un “numeret” que segurament ens marcaria el destí. I que compta un 40%, no ho oblidem! Potser no és la millor manera per destriar els estudiants, per dir quins estan capacitats per accedir a la universitat i quins no. No és que la selectivitat sigui complicada, però la presió que portes a sobre et pot jugar molt males passades. Aquests exàmens marquen inevitablement el teu futur, i un mal dia el pot tenir tothom.<br />Avui a la universitat, quan he vist aquelles cares dels estudiants de batxillerat després de fer el tercer examen, hi he reflexionat. A mi em va marcar. No vaig aconseguir la nota de tall per entrar a la Llicenciatura de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i vaig descartar anar a Vic a fer-la. Què em quedava? La segona opció: fer Traducció i Interpretació. Quatre anys de (avorrida) carrera, i ara què? Treballar? No! Doncs, farem allò que no vaig poder fer en el seu moment: Periodisme! I, mare meva si m’ha marcat! Dues carreres, dues promocions, els odiosos períodes d’exàmens, treballs, treballs i més treballs! Miro endarrera i veig tot el que ja he fet. Al·lucino... el temps passa massa de pressa. Quins records!</div><span style="" lang="CA"></span>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-17802341712843901672008-06-05T12:57:00.000+02:002008-12-11T04:58:14.393+01:00Sobra menjar?<div style="text-align: justify;"><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZJn8d_dX9xgRqtEWsmVW3nniRbqkmnEwqYuTetQ5NXZw_gXIX-XusY-VXsKNRDJRzOGgwTRbVQNdYqhKN5w0KyH2kfzfQfRzzhBKgNo5iNdR0pDKUPilWyhB0ATBPyZEgKGu4V51mco4b/s1600-h/menjar.jpg"><img style="margin: 0pt 0pt 10px 10px; float: right; cursor: pointer;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZJn8d_dX9xgRqtEWsmVW3nniRbqkmnEwqYuTetQ5NXZw_gXIX-XusY-VXsKNRDJRzOGgwTRbVQNdYqhKN5w0KyH2kfzfQfRzzhBKgNo5iNdR0pDKUPilWyhB0ATBPyZEgKGu4V51mco4b/s320/menjar.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5208350523161003250" border="0" /></a><span style="" lang="CA">No et deia la teva mare quan eres petit que havies d’acabar-te el dinar quan t’emparraves a no voler menjar més, perquè hi havia molts de nens que passaven gana al tercer món? I llavors, tu pensaves que per un trocet de carn no es moririen pas! Doncs, no estem parlant només d’un trocet de carn ara. Sinó que recentment el Govern britànic ha fet públic un estudi el qual exposa que al Regne Unit es tiren cada dia 4,4 milions de pomes, 1,6 milions de plàtans, 1,3 milions de iogurts, 600.000 ous, mig milió de pollastres, 300.000 bosses de patata i 440.000 menjars preparats. L’estudi diu també que més de la meitat d’aquests productes que es tiren no han estat tocats mai i que una dècima part d’ells no han ni arribat al seu dia de caducitat. És realment paradoxal que una societat moderna com la britànica hagi de d’estar avisada pel govern perquè planifiqui més bé les seves compres i vigili més les dates de caducitat dels aliments. Encara és més paradoxal, però, que això estigui passant actualment, ben entrat el segle XXI, i amb la consciència global que hi ha molta misèria al món i que els països més desenvolupats som els quals hi hem de ficar mà. I és que per si fos poc, no hi ha dia en el qual no veiem als mitjans de comunicació tot tipus d’imatges de nens despullats, desnodrits, que passen gana, cares tristes que miren a la càmera com si sabessin que els estem mirant i volguessin encongir-nos el cor. <o:p></o:p></span> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">Aquests dies ha tingut lloc a Roma la cimera de <st1:personname productid="la FAO" st="on">la FAO</st1:personname>, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació, en la qual s’han acordat algunes mesures per pal·liar la fam, sobretot, a l’Àfrica. La producció d’aliments per càpita a aquest país ha disminuït en els últims 30 anys, i la productivitat agrícola africana constitueix tan sols una quarta part del promig mundial. Avui en dia, més de 200 milions de persones pateixen fam crònica a aquesta regió, i 33 milions de nens menors de cinc anys estan desnodrits. <span style=""> </span><o:p></o:p></span></p><div style="text-align: justify;"> </div><p style="text-align: justify;" class="MsoNormal"><span style="" lang="CA">De ben segur que no tot es solucionarà amb aquestes mesures, tot i que les acullo amb optimisme, perquè a l’Àfrica no és a l’únic lloc del món on hi ha gent que passa gana. De fet, només cal anar a algun barri de la ciutat de Barcelona, per posar un exemple, per veure que de gent que passa gana, malauradament, n’hi ha arreu. Potser el problema el tenim en part nosaltres, el primer món, que no tenim cap mena d’escrúpol ni mal de consciència quan llencem aquestes quantitats d’aliments a les escombraries, sense ni tan sols qüestionar-nos-ho.<o:p></o:p></span></p>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-3039371347053497512008-05-29T15:28:00.000+02:002008-06-07T23:09:27.578+02:00Sardà torna<p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%; font-weight: bold;"><span lang="CA"></span></p><div style="text-align: justify;">Javier Sardà, el presentador, reporter i director del programa Dutifrí de Telecinco, no s’està de res. La d’enguany ja és la segona temporada que el programa està a les pantalles, i sembla que hi estarà per molt de temps. L’aventura va començar un 6 maig de 2007 amb un viatge al Brasil acompanyat per Loles León, i des de llavors ja se’n conten 17 emissions. A en Sardà no li agrada viatjar sol i no en té prou en emportar-se la seva dona i tot el seu equip a per tot, sinó que a més compte en alguns viatges amb la companyia d’algun personatge famós. Algunes de les més cares conegudes que l’han acompanyat al llarg d’aquestes dues temporades són Boris Izaguirre, Pepe Rubianes, Alessandro Lecquio i Mercedes Milà, a la primera, i Los Morancos, Alejandro Sanz i Joan Manuel Serrat, per exemple, de la segona edició.<br /><br />Dutifrí s’emet els diumenges després de la mitja nit i és un d’aquells programes de viatges que es poden considerar d’autor, ja que en cadascun d’ells en Sardà hi deixa la seva marca personal. El català es dedica a anar buscant espanyols que resideixen a l’estranger i els entrevista. En alguns programes, quan va acompanyat per algú famós, explica la relació que té aquest amb el país que visita. Tot i la utilitat informativa, i curiosa, que pot contenir el programa, que no s’allunya gaire del que feia Miquel Calçada –Mikimoto– encara l’any passat i que va durar 4 anys (2003-2007), Afers exteriors (TV3), no podem oblidar la faceta de showman de Javier Sardà a Cròniques Marcianes o a Tú sí que vales, per exemple. Així, ja hem pogut veure en alguns dels episodis de Dutifrí espectacles com el del casament d’en Sardà i un dels Morancos a Las Vegas, tots tres vestits ridículament d’Elvis Presley, o l’improvisat reality de Dutifrí 'Supervivientes, perdidos en Jamaica' encapçalat per Jesús Vázquez, qui sinó? Tot això al costat d’entrevistes serioses com la que Javier Sardà va fer en el seu primer reportatge a Paco Larrañaga, el pres espanyol que l’any 2006 va veure com se li commutava la pena de mort per la de cadena perpetua, o la darrera, feta durant el seu viatge al Vietnam a Kim Phuc, la nena protagonista de la instantània per excel·lència de la guerra del Vietnam. “Las comparaciones son odiosas” però és que ens ho han deixat massa fàcil. Que torni en Calçada!</div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%; font-weight: bold;"><span lang="CA"></span></p>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-84650442707116013802008-05-27T00:04:00.000+02:002008-05-29T12:44:09.792+02:00El policia, el lladre i la prostituta<div style="text-align: justify;">La derrota electoral del PP ha portat cua. El secretari general del PP, Ángel Acebes, va anunciar fa uns dies que abandonarà la direcció del partit després del congrés nacional que la formació celebrarà a València aquest estiu. D’entre els caps que han anat saltant en aquesta greu crisi cal citar el portaveu del PP a les Juntes Generals de Viscaia, Carlos Olazabal, que ha presentat la seva dimissió en desacord amb l’adelantament del congrés dels populars bascs al juliol.</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">El Partit Popular està patint una de les pitjors crisis de la seva història. No cal rascar gaire per veure que el partit espanyol no està en el seu millor moment. Els nombrosos conflictes interns que ha patit al llarg dels mesos l’està debilitant i això es nota tant en la confiança per part dels seus militants, com en els mateixos caps de llista territorials. La disputa oberta està centrada en el proper congrés nacional que tindrà lloc a València aquest estiu per elegir el nou president del partit i la segueixen tot un seguit de declaracions, contradeclaracions i dimissions altres que s’han anat donat aquests últims dies. L’escletxa que s’està obrint dins del partit separa d’una manera clara dos PPs ben diferenciats: un de dur i l’altra amb una vessant més moderada. El primer es podria identificar amb la part més rància del Partit Popular, els crítics amb Rajoy per les seves postures "properes" als nacionalismes, per exemple. A l'altra banda hi trobem els joves, i no tant joves, de l'equip actual que busquen la renovació de les cares principals del PP. En aquesta línia dura del partit s’emmarquen dirigents com Ángel Acebes, Jaime Mayor, Esperanza Aguirre o el què va ser el secretari general d’Aznar, Francisco Álvarez Cascos. A l’altre extrem es situa el grup heterogeni de dirigents de generacions més joves, tot i que també molts veterans però partidaris ferms d’un canvi de discurs del PP per tornar a guanyar les eleccions. </div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;">Ambtot, també pot ser que la sombra d’Aznar no hagi marxat del tot. L’anterior president del govern també ha volgut entrar al joc del policia, el lladre i la prostituta amb un rol clarament marcat: el policia corrupte. Aznar estaria movent cartes sota la taula i recolzant les declaracions de la presidenta del partit al País Basc, María San Gil, sobre la falta de lideratge de Rajoy. San Gil, qui jugaria com la prostituta (sempre amb el sentit metafòric de la paraula), defensa ponències amb els seus companys de partit bascs però a l’hora de la veritat desapareix per la porta de darrera. El lladre, en aquest cas, seria sens dubte l’eterna rival de Mariano Rajoy dins del PP, Esperanza Aguirre, qui s’ha dedicat a fer declaracions molt ambigües sobre si es presentarà o no es presentarà a la presidència. Ara sí, ara no ho sé, ara no ho descarto. Un joc brut difícil de desxifrar per a molts. </div>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-34299344139538532702008-05-21T14:33:00.000+02:002008-12-11T04:58:14.602+01:00Treballar pels altres<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgk_OUfoWEdFderpJ3ebW5T4OFlLF97QoIBAZ18XEXu-btCvTYs4Bff-cyzITzq6ggN5ND9pqU64VmvMhhof5KlpxW9K0yfbHBPRnof2EnOAS7G1Yh7bvgSf_S21X0RUebRGTBNDm_j9UJD/s1600-h/Pare-Manel.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5202810249333352882" style="FLOAT: left; MARGIN: 0px 10px 10px 0px; CURSOR: hand" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgk_OUfoWEdFderpJ3ebW5T4OFlLF97QoIBAZ18XEXu-btCvTYs4Bff-cyzITzq6ggN5ND9pqU64VmvMhhof5KlpxW9K0yfbHBPRnof2EnOAS7G1Yh7bvgSf_S21X0RUebRGTBNDm_j9UJD/s320/Pare-Manel.jpg" border="0" /></a><br /><div align="justify">“El Guanya’t el cel amb el Pare Manel” d’enguay ha estat tot un èxit. El festival anual que organitza la <a href="http://www.paremanel.org/index.php?page=default">Fundació Pare Manel</a>, com a principal actor implicat, va tenir lloc dilluns 19 al Teatre Tívoli de Barcelona. Amb la darrera, ja se’n sumen 12 edicions. El festival compta amb col·laboradors com: Carles Flavià, Pepe Rubianes, Toni Coll, Manel Fuentes, Buenafuente, Joan Manuel Serrat, etc.<br /><br />Manel Pousa té 62 anys i en fa 32 que és capella. La seva vida és d’aquelles dedicades en exclusiva al pròxim. De jove va començar a estudiar arquitectura però ho va deixar per fer estudis eclesiàstics. “Diria realment que em vaig fer capellà perquè ho tenia tot: família, amics, xicota, estudis... tot m’anava de cara”, amb aquestes paraules m’explicava la seva història. He tingut l’oportunitat d’entrevistar-lo en dues ocasions. És un home molt ocupat, però sempre intenta fer un lloc a l’agenda pels que comencem, pels estudiants. He pogut conèixer com, a on i amb qui treballa, qui ajuda, què fa la seva fundació per la gent del barri, etc. He pogut conèixer de ben a prop la fundació que porta el seu nom, així com també l’Esplai Muntanyès, el què és realment l’inici de la història i que va començar fa gairebé trenta anys.<br /></div><br /><div align="justify"></div><br /><div align="justify">El Pare Manel és un home molt estimat a Nou Barris i això és fàcil de notar només de passejar-hi un parell d’hores amb ell al costat. Tothom el para per explicar-li coses, i ell pregunta i escolta. És un capellà “normal” tot i que reconeix que hi pot haver qui el titlli d’atípic perquè no va vestit com a tal, critica el celibat, diu paraules mal sonants, etc. Per ell ser capellà és molt més que dir missa, té un significat dins de la seva manera d’intentar ser útil a la societat en general. La nostra societat pateix un descontentament vers la institució de l’Església que sembla difícil de canviar. Potser si hi haguessin més “Pares Manels” veuríem les coses diferents, potser “cal tornar a la base, tornar a conèixer què vol dir Jesús, i veure quina ha de ser la nostra relació amb la societat.”</div>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-85581889587638733162008-05-09T00:33:00.000+02:002008-05-09T00:37:22.237+02:00Domini més que mai<div align="justify">La dictadura militar que pateix Birmània posa traves a les ajudes de la comunitat internacional per pal·liar les greus inundacions que ha patit el país. El cicló “Nargis” va arribar a les costes asiàtiques el cap de setmana passat, i amb el seu pas ja han perdut la vida més de 100.000 persones. O almenys aquesta és la valoració que ha fet d’aquesta catàstrofe l’ambaixada dels Estats Units d’Amèrica. Les primeres informacions que arribaven del país birmà apuntaven un nombre de morts xifrat en unes 15.000 persones, però en el transcurs de les hores el número d’afectats va anar en augment ràpidament.<br /><br />Birmània està governada per una dictadura militar des del 1962 i les darreres eleccions que es van celebrar al país, les primeres lliures en gairebé 30 anys, van ser l’any 1990. Degut a la flagrant derrota de l’actual junta militar davant la Lliga Nacional per a la Democràcia (NLD), el règim va ignorar els resultats dels comicis i va continuar la seva tirania. Els militars violen, esclavitzen, torturen i maten impunement els ciutadans birmans moltes vegades només per cantar cançons prohibides. Aquesta repressió militar es centra majoritàriament en les minories ètniques, com els Karen, un estat amb Pa-an com a capital dins del país birmà. I encara no en tenen prou. Birmània ha patit un dels majors desastres naturals dels últims temps, el qual ja s’ha cobrat la vida de tantes persones com les què cabrien al Camp Nou, perquè ens en fem una idea. No obstant, les autoritats birmanes dificulten molt l’arribada d’ajuda externa. Mentre equips de rescat i de reconeixement arriben a les zones afectades, l’ajuda internacional lluita contra la burocràcia birmana per aconseguir les autoritzacions i els visats d’entrada al país. La gent passa gana, set, mort, fins i tot, i els alts càrrecs mentrestant perden el temps decidint qui passa i qui no la frontera. L’ajuda és necessària, pel que immediatament s’ha de deixar fer a aquelles organitzacions que sense ànim de lucre volen millorar la situació del país. Els cadàvers, tant d’animals com de persones, floten, s’amunteguen per tota la geografia destrossada, i podria estendre’s una greu epidèmia si no s’hi fa res al respecte. Les autoritats birmanes haurien de deixar de banda les seves opressions dictatorials i vetllar per la salut del país, abans que sigui massa tard. Birmania també va ser un dels països afectats l’any 2004 en el què es va conèixer com a Tsunami asiàtic, el qual es va cobrar la vida de 400 a 600 persones només en aquest país. Tot i això, el govern central les xifrava només en 61 morts. L’intervencionisme del govern en les comunicacions externes del país és habitual i des d’aquí ho critico durament.</div>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-39279313558147468382008-05-06T18:59:00.000+02:002008-05-06T19:10:01.665+02:00Eleccions anticipades a les llars catalanes<div style="text-align: justify;">Avui en parlàvem a classe. L’inconfusible i polèmic Salvador Sostres ens va tornar a delectar amb una de les seves obres mestres. Ahir dilluns el periodista i escriptor català va publicar com a columnista habitual del diari <span style="font-style: italic;">Avui</span> una <a href="http://paper.avui.cat/article/serveisioci/125334/reis/molt/mes/cars.html">crítica</a>, més aviat poc constructiva, sobre la nova normativa que ha signat la Universitat Pompeu Fabra de rebutjar la presència de la Corona al centre. No en va tenir prou de donar la seva opinió sobre aquest fet, amb el qual pots estar-hi d’acord o no i és totalment lícit parlar-ne, sinó que va aprofitar la benentesa per criticar de manera gratuïta tant el degà de la Facultat de Periodisme, Salvador Alsius, com els mateixos alumnes.<br /><br />“<span style="font-style: italic;">El País</span> que se'ls reparteix gratis és llur única <span style="font-weight: bold;">font de la veritat</span> i tenen la deixadesa d'acceptar Salvador Alsius com a degà, molt més <span style="font-weight: bold;">polsós</span>, <span style="font-weight: bold;">arnat</span>, <span style="font-weight: bold;">periclitat</span> i sobretot <span style="font-weight: bold;">inútil </span>que qualsevol monarquia que et puguis imaginar.”<br /><br />No em dedicaré a analitzar paraula per paraula i frase per frase, ja que no acabaria mai. Però el què és evident és que cadascuna de les paraules que utilitza tenen un perquè. No acabo de compartir aquesta crítica destructiva gratuïta que el senyor Sostres fa amb el degà de la Facultat de Periodisme de la UPF, però deixant de banda què pugui pensar jo, encara trobo menys normal el fet de publicar-ho, tal qual, a un mitjà català i "font de la veritat", mai millor dit, com pot ser el diari <span style="font-style: italic;">Avui</span>. Estem en democràcia, tenim el dret de la llibertat d’expressió, però quins en són els límits? És el conte de mai no acabar. Quins drets tinc jo? Tots, però fins que no envaeixi els d’algú altre, no? Fins que no perjudiqui ningú amb aquesta llibertat.<br /><br />“Pensa que, al capdavall, el rei li surt molt més <span style="font-weight: bold;">barat </span>als teus pares que els teus pírcings i els teus texans. I perdona que t'ho digui però a tu tampoc t'han <span style="font-weight: bold;">votat</span>. Vingueres i prou, per <span style="font-weight: bold;">imperatiu hereditari</span>, com els monarques. Hola, què tal. Què votarien els teus pares? Un com tu o un que només els robés normal? Ah, si poguessin <span style="font-weight: bold;">triar</span>!”<br /><br />En tot moment juga amb les paraules; les remena i les capgira. Li agrada apel·lar a la democràcia del poble, però ho fa criticant la mateixa democràcia que ha escollit el Sr. Alsius com a degà i comparant el naixement d’un nen amb la monarquia. I no tinc del tot clar que aquesta comparació funcioni. De totes maneres, estic segura que si els meus pares poguessin triar, em votarien a mi! No sé si ell pot dir el mateix. La seva mare deu estar ben “contenta” que la parin pel carrer per parlar-li de coses que ha escrit el seu fill...</div>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-63592351119586463002008-04-30T18:58:00.000+02:002008-05-24T17:30:25.948+02:00Un dia rodó<div style="text-align: justify;">Avui la Xènia i jo hem tingut la segona entrevista de la nova temporada del programa d’UPF Ràdio <a href="http://www.upf.edu/upfradio/2008/paraules.html">+ Que paraules</a>: Un programa d’entrevistes. Hem tingut l’oportunitat d’estar acreditades al Parlament i poder anar al despatx del cap de llista de Ciutadans - Partit de la ciutadania, l'Albert Rivera.<br /><br />Puntualment, la Xènia i jo hem arribat al Parlament a les 9:45 del matí. Després de passar el control, ens han donat les acreditacions i hem esperat a la sala dels Canelobres que ens vingués a buscar la seva secretaria. De pressa i corrents ens ha explicat que no anàvem gaire bé de temps, ja que l’Albert havia vingut una mica tard (ja eren les 10 en punt) i a les 10:30 tenia una comissió ordinària. Hem hagut de retallar una mica la nostra entrevista, ja que li havíem preparat moltes preguntes! Ens ha rebut al seu despatx amb dos petons, molt amable. Estava acabant de repassar els últims papers del què havia de dir en 20 minuts davant els altres diputats. Ens ha ofert seure i poc després ens ha atès. Ha estat una entrevista curta però intensa, i mai millor dit! El nostre programa li dóna la màxima importància al personatge entrevistat i per això volíem encarar l’entrevista al voltant d’ell i només tocar en ocasions el partit que presideix. Després de l’entrevista ens han donat l’oportunitat de ser presents a la roda de premsa que feien cadascú dels diputats dels principals partits catalans. A la 1 del migdia hem tornat al Parlament per anar a la roda de premsa. Mentre esperaven per entrar hem pogut veure el Sr. Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, i el Sr. Oriol Pujol, de CiU. Hem entrat a la sala just després que el Sr. Puigcercós, d’ERC, fes la seva conferència. Després d’ell hem pogut presenciar com la Sr. Camats, d’ ICV-EUiA, el Sr. Ferran, de PSC-CpC i el nostre entrevistat, el Sr. Rivera, com a Grup Mixt, exposéssin un per un el què s’havia aprovat i discutit durant la comissió. Aquí teniu un enllaç per aquell que vulgui veure la <a href="http://www.parlament.cat/portal/page/portal/pcat/IE04/IE0406/IE040603?p_id_video=13394&p_id_estrat=13418&p_ordre_dia=&p_origen=">compareixença d’Albert Rivera</a>. Veureu que hi ha una gravadora a sobre de l’stand, és la nostra!!! La resta de periodistes podien endollar la seva directament a la xarxa interna que connecta amb els micros de la sala, però nosaltres no, pel que li hem demanat a l’Albert Rivera si li feia res que la poséssim allà, i ens ha dit que cap problema.<br /><br />Hem pogut viure durant uns minuts una roda de premsa real, una roda de premsa amb periodistes de veritat i amb personatges que no estaven portats per la universitat perquè practiquéssim. Hem vist coses de les quals hem parlat força a classe: els típics periodistes que busquen el titular, d’altres que xinxen els polítics perquè diguin alguna cosa que no diuen, etc. Coses que hem d’evitar fer però que arribat el punt tothom fa. A més, un company que estava allà de becari per l’agència EFE, en Víctor Sancho, ens ha ensenyat la sala de premsa. Tot estava ple d’ordinadors. A una part de la sala, a sobre la taula, tot eren micròfons. Des d’allà es feien les cròniques polítiques en directe per la ràdio. El xivarri de la sala no s'ha aturat ni un moment, les compareixences tot just havien acabavat i els periodistes havien d’enviar la seva feina el més ràpid possible. Realment ha estat una jornada molt interessant i productiva.<br /></div>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-86048183870056269272008-04-24T14:21:00.000+02:002008-05-06T19:21:41.664+02:00ERC se’n va de manifestació<div style="text-align: justify;">ERC, un dels tres partits integrants del govern català, anirà a la manifestació contra el pacte de l’Ebre. La Plataforma en Defensa de l’Ebre ha convocat pel dia 18 de maig una manifestació a Amposta contra l’ampliació del minitransvasament de l’Ebre a Barcelona, la qual ERC ha anunciat que seguirà. A la vegada, però, Esquerra, com integrant del govern, és partidària d’adoptar aquesta ampliació per interconnectar les conques de l’Ebre i del sistema Ter-Llobregat.<br /><br />Aquest anunci es dóna en un moment crític per a la política catalana, perquè en darreres ocasions ja s’ha fet molt palesa la divisió interna que pateix el govern. El recorregut de l’AVE, la línia de molt alta tensió i ara les mesures per pal·liar la sequera. Qualsevol tipus de proposta que hagi de servir per superar algun problema important és habitualment criticada i discutida fins a la sacietat, sense aconseguir-ne solucions reals i, encara menys, de manera ràpida. Els ciutadans són conscients d’aquesta poca entesa interna al govern i comencen a estar cansats de tants debats parlamentaris i tantes discussions que porten el país enlloc. Si els màxims representats del govern, dels partits, de la societat, al cap i a la fi, no són capaços d’arribar a acords pel bé de tots, potser és que un govern a tres veus és inviable. I és que segundas partes nunca fueron buenas, ho hem sentit moltes vegades, serà que és veritat?<br /><br />Estic a favor de tot tipus de mesures positives pel país, però no a qualsevol preu. El ciutadà és qui mana, és qui vota, i si es duen a terme pactes de govern sempre hi ha el perill que certs votants es sentin traïts. Així cada vegada el descontentament vers la política augmenta i en arribar les eleccions els polítics es posen les mans al cap pel baix índex de participació. ERC ha de ser coherent i conseqüent amb les mesures que adopta dins del govern de la Generalitat i no és del tot coherent, precisament, que aquest mateix partit s’apunti a una manifestació en contra de l’ampliació del minitransvasament de l’Ebre a Barcelona per poder afrontar la sequera.</div>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-50200364540684631462008-04-19T01:27:00.000+02:002008-05-06T19:16:39.690+02:00Cal una reflexió<meta name="ProgId" content="Word.Document"><meta name="Generator" content="Microsoft Word 11"><meta name="Originator" content="Microsoft Word 11"><link rel="File-List" href="file:///H:%5CDOCUME%7E1%5CADMINI%7E1%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtml1%5C01%5Cclip_filelist.xml"><o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="metricconverter"></o:smarttagtype><o:smarttagtype namespaceuri="urn:schemas-microsoft-com:office:smarttags" name="PersonName"></o:smarttagtype><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"></object> <style> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } </style> <![endif]--><style> <!-- /* Style Definitions */ p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal {mso-style-parent:""; margin:0cm; margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:12.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-fareast-font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:CA;} @page Section1 {size:595.3pt 841.9pt; margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm; mso-header-margin:35.4pt; mso-footer-margin:35.4pt; mso-paper-source:0;} div.Section1 {page:Section1;} --> </style><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-size:85%;"></span></p><div style="text-align: justify;">Aquesta setmana la banda terrorista ETA ha tornat a ensenyar les dents. Són coses que no puc entendre. Sé que aquest és un tema complicat de tocar, pot ferir sensibilitats, però hi ha coses que no poden passar per alt sense abans fer-ne una breu reflexió.
<br />
<br /> En tota la seva història, ETA ha declarat una desena de treves. La última va ser la que es va anunciar el 22 de març de 2006 i que es va prolongar durant 9 mesos. El 30 de desembre d’aquell mateix any, la banda terrorista va trencar l’alto al foc amb un atemptat a l’aeroport de Barajas de Madrid. En aquest atemptat van perdre-hi la vida dues persones de nacionalitat equatoriana, Carlos Alonso Palate i Diego Armando Estacio. A partir d’aquell moment no han cessat els atemptats de la banda terrorista: a l’agost de 2007 a Durango, al setembre a Fuenmayor, a Logroño i a Zarauz, a l’octubre a Bilbao, etc. I així fins a 13 localitats que han estat focus d’atemptats, alguns mortals i d’altres no, per sort. El darrer va ser aquest dijous dia 17 a Bilbao, en el qual van resultar ferits 7 ertzaintzes. L’explosió va tenir lloc a les 6 del matí a la Casa del Pueblo de la capital biscaïna i anava dirigida a una seu del PSE. Els afiliats del partit socialista, doncs, es veuen amenaçats directament, i per cinquena vegada, per la banda etarra.
<br />
<br />Realment cal matar a civils, a persones com tu i com jo, només perquè els afiliats del PSE es rebel·lin contra la política antiterrorista del govern i es tornin a plantejar les negociacions amb ETA? No sé si és que tot és molt complicat o ens ho fem. Potser la meva visió jove i inexperta ho veu tot més fàcil, veu que és tot tant senzill si es tenen ganes i bona voluntat d’entesa. En una societat tant moderna com la nostra, amb telèfons, mails, cartes, etc. (i no aniré citant totes les noves tecnologies de les quals la majoria de nosaltres estem dotats), no podem utilitzar-los per comunicar-nos, mai millor dit, ara que cal? És que no ho sé... no ho veig tant difícil d’aconseguir. Sé que hi ha la gent que diu que amb els terroristes no es pot parlar, i encara menys, negociar. Però, què hem de fer, doncs? El que és segur és que ens hauríem de replantejar les coses, tant uns com els altres. Tots en conjunt i cadascú en particular. La política no funciona, la gent no hi creu, els que ens han de representar no fan més que discutir-se entre ells sense aconseguir gaire més profit pel país. I, al final, tot se’n ressenteix.</div><p class="MsoNormal" style="text-align: justify; line-height: 150%;"><span lang="CA" style="font-size:85%;"></span></p> Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4331047035256242618.post-41930453413222719032008-04-09T17:05:00.000+02:002008-05-06T19:20:10.532+02:00He perdut la virginitat!<div style="text-align: justify;"><span style=";font-family:georgia;font-size:100%;" >Avui no em dedicaré gaire a comentar com tenim l'actualitat política, cultural i social del panorama català (o no tant català). Això ho deixaré pels propers dies. Vull gastar aquestes quatre línies per explicar que avui, finalment, he perdut la virginitat! Avui he creat el meu propi blog!! No és que no sabés què era això del blog, perquè en tenim un de comú amb la gent de la promoció 2007-09 de <a href="http://periodismeupf.wordpress.com/">Periodisme de la UPF</a> i m'agrada xafardejar-los d'en tant en tant, però mai havia pensat en fer-ne un per mí sola. Sembla que serà una bona cosa això! No domino gaire el tema encara, però diuen que tot s'aprèn a base de pràctica, no? Doncs, ja està, a tancar-me a l'habitació a practicar!! :P O a qualsevol altre lloc, perquè... tot ha evolucionat de tal manera que pot fer-se a on es vulgui -mentre ningú es queixi o t'enxampi! No? Que tingueu una bona entrada al blog <span style="font-style: italic;">Per </span><span style="font-style: italic;">estar al dia</span>!</span></div>Gemmahttp://www.blogger.com/profile/11523405720514432468noreply@blogger.com0