Sobra menjar?

No et deia la teva mare quan eres petit que havies d’acabar-te el dinar quan t’emparraves a no voler menjar més, perquè hi havia molts de nens que passaven gana al tercer món? I llavors, tu pensaves que per un trocet de carn no es moririen pas! Doncs, no estem parlant només d’un trocet de carn ara. Sinó que recentment el Govern britànic ha fet públic un estudi el qual exposa que al Regne Unit es tiren cada dia 4,4 milions de pomes, 1,6 milions de plàtans, 1,3 milions de iogurts, 600.000 ous, mig milió de pollastres, 300.000 bosses de patata i 440.000 menjars preparats. L’estudi diu també que més de la meitat d’aquests productes que es tiren no han estat tocats mai i que una dècima part d’ells no han ni arribat al seu dia de caducitat. És realment paradoxal que una societat moderna com la britànica hagi de d’estar avisada pel govern perquè planifiqui més bé les seves compres i vigili més les dates de caducitat dels aliments. Encara és més paradoxal, però, que això estigui passant actualment, ben entrat el segle XXI, i amb la consciència global que hi ha molta misèria al món i que els països més desenvolupats som els quals hi hem de ficar mà. I és que per si fos poc, no hi ha dia en el qual no veiem als mitjans de comunicació tot tipus d’imatges de nens despullats, desnodrits, que passen gana, cares tristes que miren a la càmera com si sabessin que els estem mirant i volguessin encongir-nos el cor.

Aquests dies ha tingut lloc a Roma la cimera de la FAO, l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació, en la qual s’han acordat algunes mesures per pal·liar la fam, sobretot, a l’Àfrica. La producció d’aliments per càpita a aquest país ha disminuït en els últims 30 anys, i la productivitat agrícola africana constitueix tan sols una quarta part del promig mundial. Avui en dia, més de 200 milions de persones pateixen fam crònica a aquesta regió, i 33 milions de nens menors de cinc anys estan desnodrits.

De ben segur que no tot es solucionarà amb aquestes mesures, tot i que les acullo amb optimisme, perquè a l’Àfrica no és a l’únic lloc del món on hi ha gent que passa gana. De fet, només cal anar a algun barri de la ciutat de Barcelona, per posar un exemple, per veure que de gent que passa gana, malauradament, n’hi ha arreu. Potser el problema el tenim en part nosaltres, el primer món, que no tenim cap mena d’escrúpol ni mal de consciència quan llencem aquestes quantitats d’aliments a les escombraries, sense ni tan sols qüestionar-nos-ho.