dijous, 29 de maig del 2008

Sardà torna

Javier Sardà, el presentador, reporter i director del programa Dutifrí de Telecinco, no s’està de res. La d’enguany ja és la segona temporada que el programa està a les pantalles, i sembla que hi estarà per molt de temps. L’aventura va començar un 6 maig de 2007 amb un viatge al Brasil acompanyat per Loles León, i des de llavors ja se’n conten 17 emissions. A en Sardà no li agrada viatjar sol i no en té prou en emportar-se la seva dona i tot el seu equip a per tot, sinó que a més compte en alguns viatges amb la companyia d’algun personatge famós. Algunes de les més cares conegudes que l’han acompanyat al llarg d’aquestes dues temporades són Boris Izaguirre, Pepe Rubianes, Alessandro Lecquio i Mercedes Milà, a la primera, i Los Morancos, Alejandro Sanz i Joan Manuel Serrat, per exemple, de la segona edició.

Dutifrí s’emet els diumenges després de la mitja nit i és un d’aquells programes de viatges que es poden considerar d’autor, ja que en cadascun d’ells en Sardà hi deixa la seva marca personal. El català es dedica a anar buscant espanyols que resideixen a l’estranger i els entrevista. En alguns programes, quan va acompanyat per algú famós, explica la relació que té aquest amb el país que visita. Tot i la utilitat informativa, i curiosa, que pot contenir el programa, que no s’allunya gaire del que feia Miquel Calçada –Mikimoto– encara l’any passat i que va durar 4 anys (2003-2007), Afers exteriors (TV3), no podem oblidar la faceta de showman de Javier Sardà a Cròniques Marcianes o a Tú sí que vales, per exemple. Així, ja hem pogut veure en alguns dels episodis de Dutifrí espectacles com el del casament d’en Sardà i un dels Morancos a Las Vegas, tots tres vestits ridículament d’Elvis Presley, o l’improvisat reality de Dutifrí 'Supervivientes, perdidos en Jamaica' encapçalat per Jesús Vázquez, qui sinó? Tot això al costat d’entrevistes serioses com la que Javier Sardà va fer en el seu primer reportatge a Paco Larrañaga, el pres espanyol que l’any 2006 va veure com se li commutava la pena de mort per la de cadena perpetua, o la darrera, feta durant el seu viatge al Vietnam a Kim Phuc, la nena protagonista de la instantània per excel·lència de la guerra del Vietnam. “Las comparaciones son odiosas” però és que ens ho han deixat massa fàcil. Que torni en Calçada!

2 comentaris:

Deep & Bau ha dit...

jejejeje
Gemma no et mulles gaire, he! jejejeej a vere is fotem una mica més de caña que de diaris carques ya estàn plens els quioscos.

Deep & Bau ha dit...

Anims!!!!!!!