dimecres, 29 de juliol de 2009

la gloria del mercat

Avui he anat al mercat de la Boqueria, com alguna altra vegada després de sortir de la feina. He decidit comprar-me quatre prunes, d'aquestes verdes petites. No en sé el nom, no se'm queden gaire els noms, però no pas perquè no n'hagués comprat mai abans. Era tard i les parades de fora del mercat ja tancaven, així que he hagut d'entrar-hi, cosa que no faig mai, el brogit de les parades i els turistes despistats m'atabalen una mica.

Després de passar unes quantes parades he decidit comprar-les en una on feien bona pinta. La venedora m'ha preguntat quantes en volia i ha començat a posar-ne en una bossa. Jo li he dit que ja les triava jo i ella automàticament m'ha respòs que no, que ho feia ella. Però ho ha fet de males maneres amb l'excusa, poc encertada, que “aquí sempre es fa així”.


Estudio, treballo i visc a Barcelona, però sóc de Palafrugell, i cada diumenge des de fa molts anys acostumo a anar “a mercat” -com en solem dir-. M'ha molestat molt que la venedora em contestés així, pel què li he dit que ja no les volia i he començat a caminar. Llavors ella m'ha contestat que “al teu país no sé com serà, però aquí de tota la vida que no te les pots posar tu mateixa”, i aquí ja m'he aturat. “Si sóc d'aquí!”, li he contestat jo. “Doncs, no deus haver anat gaire al mercat, ja se't veu”, m'ha dit. No era la primera vegada que comprava a la Boqueria, però sí la primera que em tractaven així!


No sé a què es devia aquesta resposta. Potser pel fet de ser jove? Potser per no saber la norma “vital” que impera en aquest mercat? O potser perquè ja estan cansats que els turistes grapegin i facin malbé la fruita? No ho sé, però està clar que en una feina així, de cara al públic, s'ha de tenir paciència. I el què també tinc clar és que aquesta dona no era precisament “la gloria del mercat”.

dilluns, 22 de juny de 2009

Barrakes de Palafrugell 2009


Feliçment de pràctiques però de bòlit tota la setmana... així que em sap greu però no puc dedicar ni un minut al blog. Vaja, durant aquests mesos a poques coses puc dedicar gaire temps. Però vaig veient la llum, i he buscat la programació de barrakes de Palafrugell per anar fent boca.


Fa tres anys, almenys, que no hi vaig i cada any hi ha hagut uns concertassos mereixedors de comentar, com el d'Els Pets. Aquest any, però, la programació no és pas que mati gaire-. Aquí la teniu:

PROGRAMMACIÓ

DIJOUS, 16:

Concurs de Maquetes, The violet frecuency, Pàtitis.


DIVENDRES, 17: Hermano Ele, Raggatack Sound Sistem, Bass Vybz.


DISSABTE, 18: The Anterior Laser, Strombers, Pastorets Rock DIUMENGE, 19: Delighters, Les Tietes Queques, DJ,s Bordils, Festa de l’Escuma.




Au, doncs, ens hi veiem!

divendres, 8 de maig de 2009

Feliçment... de pràctiques!

Me'n faig creus, el temps passa volant!! Em rellegeixo el post anterior i em fa gràcia, no ho puc evitar. Ja fa més d'un mes que estic treballant i, per tant, puc fer-ne una valoració. Estic contenta. Sí! Tal com deia, les coses em surten bé. La veritat és que no em puc queixar! M'he trobat amb un equip humà que em valoren per allò que faig i no pel fet d'haver acabat (o no) la carrera. He començat a tenir responsabilitats -això de la puntualitat no ho porto del tot bé, ho he de confessar- i m'hi sento bé. Escric, llegeixo, torno a escriure... És una feina tranquil·la, però m'ajuda a veure com és el món real. El món fora les aules, els professors i les avaluacions. Aquell món pel qual se suposa que ens preparen després d'anys i panys d'estudiar però, que a l'hora de la veritat, tems descobrir.

Encara no fa un mes que també he començat les pràctiques de la universitat i, si estic més que contenta amb les primeres, amb aquestes no tinc paraules! És que crec que he tingut sort. No hi havia cregut pas massa fins ara, però ara veig que en certa manera el destí -o alguna cosa, digues-li com vulguis- fa el què toca fer. Les coses m'estan venint de cara i ni m'ho crec. Em repeteixo, si a les pràctiques del matí em sento valorada, a les de la tarda em sento absolutament com part de l'equip. Faig, desfaig, refaig... i el què és més important: em deixen fer.

Sóc una becària o, tal com es diria d'una manera més políticament correcte, una "estudiant en pràctiques", però realment estar fent-les -encara que sigui de bòlit i per duplicat- m'està enriquint molt professionalment. Qui és que diu que no fem res? Ara, tampoc ens hem de confondre, perquè la motivació i, sobretot, la implicació hi juguen un paper molt important. Els becaris podem ser els que porten els cafès, és clar! També ho he fet això, i segurament ho tornaré a fer. Però no pel fet de ser la becària, sinó per ser una bona companya de feina.

I jo que em queixava que se m'acabava l'època universitària. Tant de bo duressin més les pràctiques! El temps passa molt -massa- de pressa!

dimecres, 18 de març de 2009

El difícil traspàs d'etapes vitals

Semblava que no arribaria mai aquest moment, en part bo i en part dolent. Què faré ara?? Després de 4 anys d'una carrera no massa “motivadora” -tot sigui dit-, i 2 anys més d'una altra totalment contrària a la primera, però que realment era el meu “somni”, veig que els meus anys universitaris han finalitzat.

A partir de la setmana que ve començo pràctiques remunerades, sísísí em pagaran! i a mitjans d'abril començaré les obligatòries pròpies de la carrera -perquè no els ha donat la gana de convalidar-me-les amb les altres-. Comença un nou camí i la veritat és que em fa una mica de por. Responsabilitat, puntualitat, pressió per no decebre amb la meva feina, exigències vàries... i, de l'altra banda, formació, experiència professional, satisfacció personal, currículum... És la cara i la creu d'un moment que no he viscut mai abans. Hauria d'estar contenta però, per què no ho estic??

Sembla que el món s'ensorri i que, a la vegada, es creï davant meu. Colors varis i contrastos que de moment no sé desxifrar em provoquen sentiments que ni jo entenc. Serà que ara m'adono que m'estic fent gran i que no puc pretendre ser una “universitària” de per vida. Serà que només és un procés normal en el cicle de les persones. Serà que senzillament és el buit desconegut i que per això el temo. Però tan sols per tenir un futur que pinta bé -això espero!- i que seré jo mateixa qui el decideixi, ja puc estar contenta. Sempre he aconseguit tot allò que m'he proposat, per què ara hauria de ser diferent?

Jo Gemma. Tu? Món laboral. Doncs, encantada de conèixer-te!

Melanie C - First day of my life

diumenge, 8 de març de 2009

Reobertura global

Fa molt que no escric res... i demano disculpes! Sé que vaig felicitar el Nadal i ho feia amb l'esperança que començaria el nou any escrivint. Però no ha estat així. Ha començat el nou any i amb ell, la feina del final de la carrera. És que sembla que era ahir, però ja he acabat! D'aquí una setmana acabaré les classes i ja em posaré a fer pràctiques. Au revoir UPF!!

En aquest trimestre he fet moltes coses, la veritat és que no he parat. Potser he tingut algun moment per poder escriure, però què voleu que us digui... el passava fora de casa amb els amics! Ja ho vaig dir a principis de curs, aquest any me'l volia agafar per mi, per fer coses, per aprofitar-lo, i així ho estic fent!

No me n'he ni adonat i ja s'ha acabat aquesta aventura de dos anys, aquesta aventura que començava súper il·lusionada i que acabo no tant il·lusionada. Per tot plegat. La gent, les decepcions, alguns professors, algunes assignatures, etc. Tinc moltes ganes d'acabar. Només feia una setmana que havia començat el segon trimestre que ja volia acabar. Per sort, ara ja ha passat.

El pitjor de tot és que no sé pas què faré l'any que ve, i això m'engoixa. Però jo mateixa em dic que paciència, que deixi passar els dies, i que d'en mica en mica aniré trobant el meu camí. O això espero!

Doncs, amb la voluntat d'anar seguint escrivint, mig reobro el blog. I dic "mig" perquè no se sap mai què em puc trobar per aquest camí.

dimarts, 16 de desembre de 2008

Bon Nadal!!


Fa molt que no escric res... però ara estic en època d'exàmens i la veritat és que m'he de centrar en allò en què m'he de centrar. Mmmm... una mica redundant, no? Bé, tot això per dir que ara no tinc temps per escriure però que prometo més en breu!

Aprofito per desitjar unes molt Bones Festes i un Super Feliç Any Nou a tot aquell que llegeixi aquestes línies!!

Mika - Relax (Take it easy)

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Plou



Sembla que tot es va posant al seu lloc.


Sopa de cabra - Quan es faci fosc