divendres, 8 de maig del 2009

Feliçment... de pràctiques!

Me'n faig creus, el temps passa volant!! Em rellegeixo el post anterior i em fa gràcia, no ho puc evitar. Ja fa més d'un mes que estic treballant i, per tant, puc fer-ne una valoració. Estic contenta. Sí! Tal com deia, les coses em surten bé. La veritat és que no em puc queixar! M'he trobat amb un equip humà que em valoren per allò que faig i no pel fet d'haver acabat (o no) la carrera. He començat a tenir responsabilitats -això de la puntualitat no ho porto del tot bé, ho he de confessar- i m'hi sento bé. Escric, llegeixo, torno a escriure... És una feina tranquil·la, però m'ajuda a veure com és el món real. El món fora les aules, els professors i les avaluacions. Aquell món pel qual se suposa que ens preparen després d'anys i panys d'estudiar però, que a l'hora de la veritat, tems descobrir.

Encara no fa un mes que també he començat les pràctiques de la universitat i, si estic més que contenta amb les primeres, amb aquestes no tinc paraules! És que crec que he tingut sort. No hi havia cregut pas massa fins ara, però ara veig que en certa manera el destí -o alguna cosa, digues-li com vulguis- fa el què toca fer. Les coses m'estan venint de cara i ni m'ho crec. Em repeteixo, si a les pràctiques del matí em sento valorada, a les de la tarda em sento absolutament com part de l'equip. Faig, desfaig, refaig... i el què és més important: em deixen fer.

Sóc una becària o, tal com es diria d'una manera més políticament correcte, una "estudiant en pràctiques", però realment estar fent-les -encara que sigui de bòlit i per duplicat- m'està enriquint molt professionalment. Qui és que diu que no fem res? Ara, tampoc ens hem de confondre, perquè la motivació i, sobretot, la implicació hi juguen un paper molt important. Els becaris podem ser els que porten els cafès, és clar! També ho he fet això, i segurament ho tornaré a fer. Però no pel fet de ser la becària, sinó per ser una bona companya de feina.

I jo que em queixava que se m'acabava l'època universitària. Tant de bo duressin més les pràctiques! El temps passa molt -massa- de pressa!

1 comentari:

noëlia ha dit...

Hola bunica!

Saps que vaig passar per ca' vostra i gairebé em trobo el niu fullat? Ja m'està bé, per haver vingut sense avisar, amb presses, sense gaire temps però amb ganes de veure-us.

Tornaré...

Abraçades per a totes!