El policia, el lladre i la prostituta

La derrota electoral del PP ha portat cua. El secretari general del PP, Ángel Acebes, va anunciar fa uns dies que abandonarà la direcció del partit després del congrés nacional que la formació celebrarà a València aquest estiu. D’entre els caps que han anat saltant en aquesta greu crisi cal citar el portaveu del PP a les Juntes Generals de Viscaia, Carlos Olazabal, que ha presentat la seva dimissió en desacord amb l’adelantament del congrés dels populars bascs al juliol.

El Partit Popular està patint una de les pitjors crisis de la seva història. No cal rascar gaire per veure que el partit espanyol no està en el seu millor moment. Els nombrosos conflictes interns que ha patit al llarg dels mesos l’està debilitant i això es nota tant en la confiança per part dels seus militants, com en els mateixos caps de llista territorials. La disputa oberta està centrada en el proper congrés nacional que tindrà lloc a València aquest estiu per elegir el nou president del partit i la segueixen tot un seguit de declaracions, contradeclaracions i dimissions altres que s’han anat donat aquests últims dies. L’escletxa que s’està obrint dins del partit separa d’una manera clara dos PPs ben diferenciats: un de dur i l’altra amb una vessant més moderada. El primer es podria identificar amb la part més rància del Partit Popular, els crítics amb Rajoy per les seves postures "properes" als nacionalismes, per exemple. A l'altra banda hi trobem els joves, i no tant joves, de l'equip actual que busquen la renovació de les cares principals del PP. En aquesta línia dura del partit s’emmarquen dirigents com Ángel Acebes, Jaime Mayor, Esperanza Aguirre o el què va ser el secretari general d’Aznar, Francisco Álvarez Cascos. A l’altre extrem es situa el grup heterogeni de dirigents de generacions més joves, tot i que també molts veterans però partidaris ferms d’un canvi de discurs del PP per tornar a guanyar les eleccions.

Ambtot, també pot ser que la sombra d’Aznar no hagi marxat del tot. L’anterior president del govern també ha volgut entrar al joc del policia, el lladre i la prostituta amb un rol clarament marcat: el policia corrupte. Aznar estaria movent cartes sota la taula i recolzant les declaracions de la presidenta del partit al País Basc, María San Gil, sobre la falta de lideratge de Rajoy. San Gil, qui jugaria com la prostituta (sempre amb el sentit metafòric de la paraula), defensa ponències amb els seus companys de partit bascs però a l’hora de la veritat desapareix per la porta de darrera. El lladre, en aquest cas, seria sens dubte l’eterna rival de Mariano Rajoy dins del PP, Esperanza Aguirre, qui s’ha dedicat a fer declaracions molt ambigües sobre si es presentarà o no es presentarà a la presidència. Ara sí, ara no ho sé, ara no ho descarto. Un joc brut difícil de desxifrar per a molts.