“El Guanya’t el cel amb el Pare Manel” d’enguay ha estat tot un èxit. El festival anual que organitza la Fundació Pare Manel, com a principal actor implicat, va tenir lloc dilluns 19 al Teatre Tívoli de Barcelona. Amb la darrera, ja se’n sumen 12 edicions. El festival compta amb col·laboradors com: Carles Flavià, Pepe Rubianes, Toni Coll, Manel Fuentes, Buenafuente, Joan Manuel Serrat, etc.
Manel Pousa té 62 anys i en fa 32 que és capella. La seva vida és d’aquelles dedicades en exclusiva al pròxim. De jove va començar a estudiar arquitectura però ho va deixar per fer estudis eclesiàstics. “Diria realment que em vaig fer capellà perquè ho tenia tot: família, amics, xicota, estudis... tot m’anava de cara”, amb aquestes paraules m’explicava la seva història. He tingut l’oportunitat d’entrevistar-lo en dues ocasions. És un home molt ocupat, però sempre intenta fer un lloc a l’agenda pels que comencem, pels estudiants. He pogut conèixer com, a on i amb qui treballa, qui ajuda, què fa la seva fundació per la gent del barri, etc. He pogut conèixer de ben a prop la fundació que porta el seu nom, així com també l’Esplai Muntanyès, el què és realment l’inici de la història i que va començar fa gairebé trenta anys.
Manel Pousa té 62 anys i en fa 32 que és capella. La seva vida és d’aquelles dedicades en exclusiva al pròxim. De jove va començar a estudiar arquitectura però ho va deixar per fer estudis eclesiàstics. “Diria realment que em vaig fer capellà perquè ho tenia tot: família, amics, xicota, estudis... tot m’anava de cara”, amb aquestes paraules m’explicava la seva història. He tingut l’oportunitat d’entrevistar-lo en dues ocasions. És un home molt ocupat, però sempre intenta fer un lloc a l’agenda pels que comencem, pels estudiants. He pogut conèixer com, a on i amb qui treballa, qui ajuda, què fa la seva fundació per la gent del barri, etc. He pogut conèixer de ben a prop la fundació que porta el seu nom, així com també l’Esplai Muntanyès, el què és realment l’inici de la història i que va començar fa gairebé trenta anys.
El Pare Manel és un home molt estimat a Nou Barris i això és fàcil de notar només de passejar-hi un parell d’hores amb ell al costat. Tothom el para per explicar-li coses, i ell pregunta i escolta. És un capellà “normal” tot i que reconeix que hi pot haver qui el titlli d’atípic perquè no va vestit com a tal, critica el celibat, diu paraules mal sonants, etc. Per ell ser capellà és molt més que dir missa, té un significat dins de la seva manera d’intentar ser útil a la societat en general. La nostra societat pateix un descontentament vers la institució de l’Església que sembla difícil de canviar. Potser si hi haguessin més “Pares Manels” veuríem les coses diferents, potser “cal tornar a la base, tornar a conèixer què vol dir Jesús, i veure quina ha de ser la nostra relació amb la societat.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada