La veritat és que no sé com explicar-ho. L'entrada del curs ha estat curiosa. És evident que no en tenia ganes, però també ho és que feia temps que deia que tenia ganes de venir a BCN. Una mica contradictori tot plegat. I ara no sé què tinc ganes de fer ni de dir. Potser si m'hi posés diria masses coses, les quals segur que no agradarien a tothom.
Comences les classes i et retrobes amb gent que fa temps que no veus. I en principi això sempre ha de ser agradable. O no? Doncs, ara no ho sé. Comences la rutina diària d'anar a classe, de treballar amb companys, de dormir poc, d'estressar-te perquè comença la feina dura... Però això no és tot. També hi ha aquella gent que tens ganes de veure, que fa temps que no has vist, i llavors tens ganes de planificar-te l'any al costat d'aquesta gent. Penses amb com t'ho vas passar l'any passat i vols que tot sigui igual. Però hi ha vegades que no ho pots controlar tot, que se t'escapen coses i que queden en mans d'altres. I llavors veus que res serà igual.
Hauré d'acostumar-me a la nova rutina, a acceptar els canvis, però crec que això també em pot fer veure les coses des d'un altre punt de vista. Disfrutaré d'aquest any d'una altra manera, perquè això ho tinc clar, el penso disfrutar. Tinc ganes de marxar i pot ser que aquest sigui l'últim. Exprimiré tant com pugui la ciutat: cine, teatre, festes, quedades d'última hora... No faré res que no em vingui de gust, ni faré fer a qui no vulgui.
Fa dies que esbufego. Però ja me n'he cansat. A partir d'ara seré jo, i ningú més.
Pastora - Día tonto
Cuando el templo descansa.
Fa 2 mesos
3 comentaris:
ufff , quin " cacao". Et deixo un parell de blogs que potser t'interesaran.
www.elblogdenpedrals.blogspot.com
prisamata.blogspot.com
a vegades m'agrada lleguir el que posen. Potser a tu també.
Petons
Gràcies reina! Me'ls aniré mirant. Un petonàs!
Doncs sí, t'he copiat la cançó...
Els dies tontos mai saps d'on surten, però estan allà quan menys ho esperes.
Publica un comentari a l'entrada