Avui en parlàvem a classe. L’inconfusible i polèmic Salvador Sostres ens va tornar a delectar amb una de les seves obres mestres. Ahir dilluns el periodista i escriptor català va publicar com a columnista habitual del diari Avui una crítica, més aviat poc constructiva, sobre la nova normativa que ha signat la Universitat Pompeu Fabra de rebutjar la presència de la Corona al centre. No en va tenir prou de donar la seva opinió sobre aquest fet, amb el qual pots estar-hi d’acord o no i és totalment lícit parlar-ne, sinó que va aprofitar la benentesa per criticar de manera gratuïta tant el degà de la Facultat de Periodisme, Salvador Alsius, com els mateixos alumnes.
“El País que se'ls reparteix gratis és llur única font de la veritat i tenen la deixadesa d'acceptar Salvador Alsius com a degà, molt més polsós, arnat, periclitat i sobretot inútil que qualsevol monarquia que et puguis imaginar.”
No em dedicaré a analitzar paraula per paraula i frase per frase, ja que no acabaria mai. Però el què és evident és que cadascuna de les paraules que utilitza tenen un perquè. No acabo de compartir aquesta crítica destructiva gratuïta que el senyor Sostres fa amb el degà de la Facultat de Periodisme de la UPF, però deixant de banda què pugui pensar jo, encara trobo menys normal el fet de publicar-ho, tal qual, a un mitjà català i "font de la veritat", mai millor dit, com pot ser el diari Avui. Estem en democràcia, tenim el dret de la llibertat d’expressió, però quins en són els límits? És el conte de mai no acabar. Quins drets tinc jo? Tots, però fins que no envaeixi els d’algú altre, no? Fins que no perjudiqui ningú amb aquesta llibertat.
“Pensa que, al capdavall, el rei li surt molt més barat als teus pares que els teus pírcings i els teus texans. I perdona que t'ho digui però a tu tampoc t'han votat. Vingueres i prou, per imperatiu hereditari, com els monarques. Hola, què tal. Què votarien els teus pares? Un com tu o un que només els robés normal? Ah, si poguessin triar!”
En tot moment juga amb les paraules; les remena i les capgira. Li agrada apel·lar a la democràcia del poble, però ho fa criticant la mateixa democràcia que ha escollit el Sr. Alsius com a degà i comparant el naixement d’un nen amb la monarquia. I no tinc del tot clar que aquesta comparació funcioni. De totes maneres, estic segura que si els meus pares poguessin triar, em votarien a mi! No sé si ell pot dir el mateix. La seva mare deu estar ben “contenta” que la parin pel carrer per parlar-li de coses que ha escrit el seu fill...
“El País que se'ls reparteix gratis és llur única font de la veritat i tenen la deixadesa d'acceptar Salvador Alsius com a degà, molt més polsós, arnat, periclitat i sobretot inútil que qualsevol monarquia que et puguis imaginar.”
No em dedicaré a analitzar paraula per paraula i frase per frase, ja que no acabaria mai. Però el què és evident és que cadascuna de les paraules que utilitza tenen un perquè. No acabo de compartir aquesta crítica destructiva gratuïta que el senyor Sostres fa amb el degà de la Facultat de Periodisme de la UPF, però deixant de banda què pugui pensar jo, encara trobo menys normal el fet de publicar-ho, tal qual, a un mitjà català i "font de la veritat", mai millor dit, com pot ser el diari Avui. Estem en democràcia, tenim el dret de la llibertat d’expressió, però quins en són els límits? És el conte de mai no acabar. Quins drets tinc jo? Tots, però fins que no envaeixi els d’algú altre, no? Fins que no perjudiqui ningú amb aquesta llibertat.
“Pensa que, al capdavall, el rei li surt molt més barat als teus pares que els teus pírcings i els teus texans. I perdona que t'ho digui però a tu tampoc t'han votat. Vingueres i prou, per imperatiu hereditari, com els monarques. Hola, què tal. Què votarien els teus pares? Un com tu o un que només els robés normal? Ah, si poguessin triar!”
En tot moment juga amb les paraules; les remena i les capgira. Li agrada apel·lar a la democràcia del poble, però ho fa criticant la mateixa democràcia que ha escollit el Sr. Alsius com a degà i comparant el naixement d’un nen amb la monarquia. I no tinc del tot clar que aquesta comparació funcioni. De totes maneres, estic segura que si els meus pares poguessin triar, em votarien a mi! No sé si ell pot dir el mateix. La seva mare deu estar ben “contenta” que la parin pel carrer per parlar-li de coses que ha escrit el seu fill...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada