No fa bon temps, la gent està tristona, ens queixem per tot... Doncs, crec que ho havia de dir: animus!!! :) No és pas que tingui res interessant per explicar avui, però és que també crec que amb tot el què ha passat aquests darrers dies cal una mica d'optimisme a l'ambient...
Els meus amics m'han fet veure més d'una vegada que sóc l'optimista number 1! I no me n'havia adonat, però és que és cert. Tenen tota la raó! Perquè preocupar-nos o posar-nos tristos per alguna cosa que no tenim ni la mínima idea de com anirà? Doncs, potser va bé! I perquè no?
Res més, a disfrutar del què podem i les cabòries, ens les deixem al calaix de sota el llit!!
Antònia Font - Alegria
2 comentaris:
ninetaaaaaaaaaaaaaa
estic totalment d'acord amb tu :)(i més després de passar tot el dia amb tu a la barquetaaa jujuju)
Crec que la vida és un regal... llavors, per què amargar-nos? s'ha de ser optimista sempre i "si la vida te da la espalda... tócale el culo" ;P
sitoooooooooooooooooooos
per cert... molt guapa a la foto ;)
Publica un comentari a l'entrada